Història del Municipi
Albuixech va ser una alqueria musulmana que es va anomenar posteriorment Abu Xech, que significa 'l'alqueria del Bosc', en referència al terreny que envoltava el terme municipal: un gran bosc de matolls amb vinyes i oliveres.
En aquells temps musulmans van ser la Tribu dels Ameiries els qui van dominar tot el territori valencià i van establir els regnes Taifes de València, del qual depenia esta població.
Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixech i de la majoria dels castells de Castelló, com ara els d'Eslida, Castro d'Alfondeguilla, Vilamalur i Arenós, entre altres. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, va voler apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre altres la d'Albuixech, però el varen obligar a signar un tractat de pau i desistir d'eixes pretensions. Això va facilitar la presa de possessió pacífica per part del rei Jaume I que donà el lloc al bisbe de València, Berenguer de Castellbisbal.
Teresa Gil de Vidaure va ser la senyora de la població fins que rei Pere el Gran la va revertir a la Corona, deixant un petit feu a favor del Bisbat de València. Alfons el Magnànim va nomenar administrador d'Albuixech al seu Recaptador de confiança Luciano Martínez Yunta.
El 15 de setembre de 1479 va passar a les mans de Joan Ramon Folc IV de Cardona i Joana d'Aragó.
Albuixech va quedar sotmesa als Furs d'Aragó amb data 5 de desembre del 1556 i va aconseguir ser municipi independent amb caràcter general. Posteriorment el Ducat de Gandia va reclamar davant Felip II que la població fora altra vegada administrada sota la seua propietat; però el rei va recusar la proposta i Albuixech va continuar depenent de la Corona.
Durant la Guerra de la Independència, entre els anys 1808 i 1814, la població va patir conseqüències desastroses.
També l'afectaren molt les Guerres Carlistes, com a conseqüència de les activitats del general Ramon Cabrera, en 1837, a l'horta valenciana.
Durant la Guerra Civil del 1936-1939 a Albuixech es varen crear grups de milícies dels sindicats d'esquerres que hi havien al poble per tal de lluitar al costat del bàndol republicà en la Batalla de l'Ebre.
Després va seguir la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, que deixaren en segon pla els cultius d'horta i donaren pas a la indústria al polígon del Mediterrani amb empreses tan importants com ara Vossloh (trens), Nudespa (elaboració del pa), Makro (hipermecat), Porcelanosa (ceràmica),...